Dinar EsPaNYoLeS

Un cop al mes s'organitza un dinar de dones espanyoles que vivim a Shanghai, aquest mes de novembre ens va tocar a nosaltres, la Carme, la Susana i jo.

La finalitat d'aquests encontres és per conèixer altres persones i poder compartir les teves experiències.

Vam preparar el dinar a un restaurant Turc "Anadolu", vam decidir aquest lloc pq ens agrada molt i la veritat és que vam quedar molt bé amb el lloc, ja que tothom ens va felicitar i ens van confesar que venien amb una mica de por pq no coneixien el restaurant.

Als pocs dies d'arribar a Shanghai em van portar a sopar en aquest restaurant, i la veritat és que no em va agradar gens, unes salses molt rares, tot picava... i vaig dir que jo no hi tornaria més, al cap d'uns quants mesos els amics van proposar anar-hi un altre cop i jo m'hi vaig negar, però al final em van convencer... vam demanar uns plats diferents i sense picant, i el resultat.. deliciós! A partir d'aquell moment.. és un dels favorits per a mi.

La llista d'e-mails és d'unes 100 dones espanyoles, però que jo recordi mai hi hagut una xifra tan alta en els dinars. És difícil que tothom pugui assistir-hi ja que posar-se d'acord seria complicat degut a la diversitat d'actes que pots fer i tenir en aquesta ciutat, al "nostre" dinar vam ser 14, encara que el normal és unes 25 dones. Nosaltres estem molt contentes pq el grup era reduït i vam poder xerrar totes amb totes, cosa que normalment això és bastant complicat.


Aquestes som nosaltres, la Susana, la Carme i la petita Júlia, i jo. Les organitzadores del dinaret.
Aquest és l'últim dinar d'espanyoles amb la Susana vivint a Shanghai, ens fa molta peneta!

TENNIS MASTERS CUP Shanghai 2007

Ahir dimarts 13 vaig anar a veure el tenis, NADAL Vs FERRER, aquest esport m'agrada més jugar (que no ho faig mai), que veure com juguen, però una oportunitat així no la podia deixar perdre, i no ho vaig fer. I la veritat que va ser molt emocionant, com diu la meva amiga Carme.. "Això de veure en directe els aconteixements dóna una emoció especial".

Ara llegiu amb atenció... Vaig comprar l'entrada A+ que val 560RMB (56€) a la reventa per 120RMB (12€), un xollo.
Dins de l'estadi ja m'estaven esperant uns amics, Javi i Mar, em van comentar que havia d'entrar per la porta 8 i baixar unes escales, jo totes les escales que trobava pujaven, com no trobava les escales que baixaven vaig decidir entrar per on em va semblar, i mira quina casualitat que em vaig posar dins d'un palco sense que ningú em demanés cap acreditació, quan vaig veure on estava... flipava!! corrents vaig trucar als meus amics i llogicament no era on ells estaven, vaig sortir per trobar-los i ja en segons ens vam veure i vam decidir tornar a provar sort al palco on havia entrat, i sí! ho vam tornar aconseguir!!
L'anecdota va ser que a mi no em van tornar a demanar res, però a ells sí, i el Javi que anava radere meu, els hi va dir que anàven amb mi, com si jo fos algú!!
Res, que ens vam colar amb tot el morro al palco i vam seure, vam riure molt, vam estar veient el partit com a reis, bebent de gratis i disfrutant sentats a un box i tot per 12 euros!!

Com tots ja sabeu Ferrer va guanyar a Nadal. Un partit de més de 2h 30 minuts, i pel que he llegit un dels millors partits del que va de torneig, m'ho crec pq jo vaig sortir meravellada de l'espectacular partit, repeteixo que no en tinc ni idea, però el sistema de joc d'un i de l'altre era diferent i potser per això a mi em va impactar tant. Veure a Ferrer arriesgant.., els dos demostraven un "aguante" físic total, potser més Ferrer, veure això em feia posar la pell de gallina.
No sé, vaig veure a un Ferrer arriesgat, que es mereixia el trionf tal i com ho va consenguir.

El dijous, és la última jornada del Grup Or, Nadal s'enfrontarà a Djokovic y Ferrer a Richard Gasquet. Si els dos guanyen els partits, estarán en les semifinals del dissabte, a veure si podem aconseguir-ho!!! pq naltres intentarem tornar a estar allí! en palco o sense.




La Imatge del partit...
...La senyora fent "ganxillo", dona previsora davant l'aburriment.

Una feina per dos dies

Qui m'havia de dir a mi, que a la meva edat encara podria treballar d'hostessa...

Una amiga -Alícia- em va trucar per si estava interessada en treballar durant dos dies, es tractava de fer d'hostessa per la SEEI (Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales, jo mai havia treballat en aquest món, però vaig pensar que ja que havien pensat amb mi, doncs pq no viure aquesta experiència.

Els dies 12 i 13 de novembre Espanya ha formalitzat amb Xina la seva presència a Expo Shanghai 2010 i ha fet la presentació del seu pavelló.
Personalitats Espanyoles i Xines vam commemorar l'acte, entre ells estava l'Embaixador Espanyol de la Xina, el Cònsul Espanyol de Shanghai, el President de la SEEI i el Comissari General de la secció per l'Expo Shanghai 2010.

Espanya és el quart país que formalitza la seva participació a l'Expo Shanghai després d'haver-ho fet Ucraína, Luxemburg i Suíssa.

El primer dia es tractava de fer acte de presència davant d'aquestes autoritats, després el tall de la cinta, rollo tisoretes... bandeja...
I el segon dia era la firma del contracte i roda de premsa, micro cap aquí... micro cap allà... Molt divertit per ser que no em didico en aquest món.

Us deixo una foto amb la meva amiga Alícia i companya per dos dies, i una de la mini maqueta del pavelló que es construirà.

********************************************

Parteix d'un icona espanyol; el cistell de mimbre. El projecte guanyador reflexa el clima del nostre país i pretén jugar amb la potencialitat de la tècnica de mimbre, amb grans patis formant cistells, fugint del concepte gradicional d'una caixa contenidora.
Es tracta d'una proposta contemporànea, innovadora i atractiva, enriquida amb el plantejament de l'us de materials naturals ecològicament sostenibles.

*** TaTiN ***

Hem tingut la visita de Tatin, va venir per feina i després va aprofitar per quedar-se i fer una mica de turisme per Xina. Els dies que estava per Shanghai es va quedar a casa.

Ens ha fet molta il·lusió la seva companyia, però clar, tot lo bo s'acaba, i avui ja ha marxat cap a Barcelona

L'anecdota... vam poder veure junts el capítol de Porca Misèria on sortia ell, i la veritat.. va ser tot una "aventura" veure-li les cares en aquell moment.

... més Tonyo ... més selecció !!

Jugadors del Flix i l'Amposta, a el preeuropeu de futsal
Notícia publicada a :Ribera On Line

La federació comunica que el proper dimecres dia 14 de Novembre la selecció catalana de futbol sala marxarà cap a POLÒNIA on disputarà una fase classificatoria pel PRE-EUROPEU, de cara el campionat d'Europa que es jugarà a Bèlgica el Març del 2008.
La delegació catalana encapçalada pel vice-president Carles Astorges i el seleccionador Joan Antoni Fernandez i estaran un total de 5 dies.

El grup que a tocat el catalans en aquesta fase son : POLÒNIA, STA. HELENA i BIELORÚSSIA.

Els jugadors convocats son:

CFS RIPOLL (Girona):
RAMON MORET
JOAN GODALLOL
ISI VARGAS
MANEL MAS

CFS LA GARRIGA (Barcelona)
DANIEL ASENSIO
FRANCESC X. FERNANDEZ

SYNAUDY MASQUEFA (Barcelona)
JORDI TORRA
RAFAEL GARCIA

FS JE FLIX V50 (Tarragona)
JOSEP ANTONI MORENO -Tonyo-

AEFS M. AMPOSTA (Tarragona)
OSCAR HERMANO
ISRAEL REMESAL

CFS CAFETERIA RÚSTIC (Tarragona)
JOSÉ MARTINEZ

COS TÈCNIC
CARLOS ASTORGAS
EMILIO LOPEZ
JUAN ANTONIO FERNANDEZ


MOLTA SORT!!

Lluís i Fernanda

A totes les històries els hi arriba el seu dia, i ara sembla que ja ens toca "l'adéu" o millor "fins aviat".

La Fer i el Lluís son una parella encantadora que vam conèixer als pocs dies d'arribar a Shanghai.
La primera impressió va ser molt bona, i la veritat que no ens vam equivocar. A poc a poc ens vam anar coneixent més i fins a dia d'avui.

Hem passat moments molt bons i divertits, i ens agradaria continuar tenint-los amb ells en aquesta ciutat, però el destí ha decidit que ens separem, marxen cap a Brasil a continuar amb la seva vida professional.

Per un costat ens alegrem pq la Fernanda és Brasilenya i podrà estar amb la seva família... pq professionalment també és molt positiu aquest canvi, però per l'altre... estem molt tristos!!

El Lluís va marxar ahir i aquest cap de setmana ha estat de despedida, hem volgut aprofitar les màximes hores amb ells pq a partir d'ara ens haurem de veure els nadals a Catalunya.


Lluís i Fer, que continueu tenint sort en aquesta vida pq us ho mereixeu. Recordeu que a Shanghai, a Flix, a Tarragona o on sigui, hi teniu uns amics i una casa.

Molts petons i fins aviat.




Lúltim sopar amb el Lluís a Shanghai, diumenge vam sopar tots a casa.

Black Café

Fa uns mesos vaig tenir una experiència única i difícil d'explicar. Però us ho explicaré, almenys ho intentaré.

Vam anar a sopar a un restaurant diferent, molt diferent. Es tracta d'un restaurant on et poses a la pell d'un cec, estàs a les fosques, completament a fosques, no hi entra un raig de llum. Els cambrers son cecs i tu tens la mateixa sensació.

Llògicament, els plats els has d'escollir abans d'entrar al menjador. A la carta hi ha un menú sorpresa i la veritat que en un restaurant d'aquestes característiques, aquest és el més adequat, però us he de dir que jo, no el vaig escollir.
Un cop triat el menú, et fan deixar el mòbil i objectes de valor en una taquilla, rentar les mans i després et poses la una cua per entrar amb grup. Nosaltres anàvem tres, el Carles, la Susana i jo. I abans d'entrar ens van explicar el que ens esperava dins ...quin yuyu...

Un dels cambrers es posa al capdavant i tu has de posar la mà al damunt de "l'hombro" del qui tens davant, jo anava la última.
Imagina't... entrar a les fosques en un lloc que desconeixes i que sol fas que apartar cortines i més cortines, aquest moment es fa etern. Un cop vam arribar a la taula, el cambrer ens va portar un a un a la nostra cadira, doncs aquell moment mentre esperes que et vingui a buscar, va ser el pitjor, em va agafar un mal rollo... una sensació de mareig i vèrtig per no saber on estava, que hi havia pel voltant, uuuff... sort que en segons em van fer seure i la cosa va canviar.

Un cop asseguts t'ensenyaven on tenies els cuberts, got,... ells t'ajudaven amb les mans. Un cop ens van començar a servir, allò ja va ser una bojeria, un fart de riure i de cridar, pq el curiós de tot, és que al no veure-hi, parlaves en veu alta, aquell menjador és una casa de sords, tothom crida per parlar!
I ja no cal que us expliqui com continúa la comilona pq el menjar estava boníiiiissim, i això que la sensació de ceguera és al·lucinant.

Al cap d'unes setmanes vam voler repetir l'experiènci, aquest cop amb Ramon, la Ingrid i més amics, ens vam juntar unes dotze persones i res a veure amb la primera vegada, massa gent, massa crits, tots volien dir la seva, normal, però va ser un descontrol.

Si mai teniu l'oportunitat de poder experientar aquest tipus de restaurants, us aconsello ser un grup reduït, us ho passareu molt millor.


**** eyes not required ****