jueves, 1 de noviembre de 2007

Black Café


Fa uns mesos vaig tenir una experiència única i difícil d'explicar. Però us ho explicaré, almenys ho intentaré.

Vam anar a sopar a un restaurant diferent, molt diferent. Es tracta d'un restaurant on et poses a la pell d'un cec, estàs a les fosques, completament a fosques, no hi entra un raig de llum. Els cambrers son cecs i tu tens la mateixa sensació.

Llògicament, els plats els has d'escollir abans d'entrar al menjador. A la carta hi ha un menú sorpresa i la veritat que en un restaurant d'aquestes característiques, aquest és el més adequat, però us he de dir que jo, no el vaig escollir.
Un cop triat el menú, et fan deixar el mòbil i objectes de valor en una taquilla, rentar les mans i després et poses la una cua per entrar amb grup. Nosaltres anàvem tres, el Carles, la Susana i jo. I abans d'entrar ens van explicar el que ens esperava dins ...quin yuyu...

Un dels cambrers es posa al capdavant i tu has de posar la mà al damunt de "l'hombro" del qui tens davant, jo anava la última.
Imagina't... entrar a les fosques en un lloc que desconeixes i que sol fas que apartar cortines i més cortines, aquest moment es fa etern. Un cop vam arribar a la taula, el cambrer ens va portar un a un a la nostra cadira, doncs aquell moment mentre esperes que et vingui a buscar, va ser el pitjor, em va agafar un mal rollo... una sensació de mareig i vèrtig per no saber on estava, que hi havia pel voltant, uuuff... sort que en segons em van fer seure i la cosa va canviar.

Un cop asseguts t'ensenyaven on tenies els cuberts, got,... ells t'ajudaven amb les mans. Un cop ens van començar a servir, allò ja va ser una bojeria, un fart de riure i de cridar, pq el curiós de tot, és que al no veure-hi, parlaves en veu alta, aquell menjador és una casa de sords, tothom crida per parlar!
I ja no cal que us expliqui com continúa la comilona pq el menjar estava boníiiiissim, i això que la sensació de ceguera és al·lucinant.

Al cap d'unes setmanes vam voler repetir l'experiènci, aquest cop amb Ramon, la Ingrid i més amics, ens vam juntar unes dotze persones i res a veure amb la primera vegada, massa gent, massa crits, tots volien dir la seva, normal, però va ser un descontrol.

Si mai teniu l'oportunitat de poder experientar aquest tipus de restaurants, us aconsello ser un grup reduït, us ho passareu molt millor.


**** eyes not required ****

3 comentarios:

Anónimo dijo...

jo tia quin mal rotllo m'has possat al damunt.... encara que m'agradarie anar a un lloc aixi
besitos floretta

Anónimo dijo...

A si!! que fort!! però aqui no n'hi ha cap de restaurant aixi,no?? Jo m'apunto, ja t'ho pots pensar, jo sempre estic apunt per provar-ho tot!!!

Besitossssssssss

ANNA DE LA VILA

Anónimo dijo...

que wai tio!
hem d venir a Shangai sol per nar al restaurant este!
me fa una mika de cague no veure-hi però seria wai....
muas