lunes, 31 de diciembre de 2007

2007-08



Que tingueu una bona sortida i entrada d'any!

domingo, 30 de diciembre de 2007

30!!!




A la colla ja comença haver-hi trentanyeres, i ahir li va tocar a Begoña. I com moltes no vam poder estar a l'aniversari de Joana i M.Cruz, vam aprofitar ahir per fer la festa a les tres juntes.

Tots sabiem que la sorpresa era per Begoña, però el que no sabien Joana i M.Cruz que per elles també n'hi havia.

Ens ho vam passar genial, i com no... la "retratadora" també va estar per allí, aquí us deixem el que quedarà pel record.




miércoles, 19 de diciembre de 2007

circula per la red

CAMPANYA EN SUPORT ALS ESTIMATS REIS MAGS, MARGINATS I OBLIDATS PER ALGUNS GRÀCIES A UN INVASOR GROSSET I REPLENET PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU..

M'ho ha enviat una amiga de Tarragona, la Raquel, m'ha fet gràcia i per això ho deixo aquí penjat.


Aquests tres pobres venerables vellets porten dos mil anys amb la seva PIME, atenent únicament al mercat del nostre país i sense intenció d'expandir-se i estan sofrint un assetjament que amenaça amb la seva destrucció.

Reivindiquem la figura dels Reis Mags pq:

1. Els Reis Mags son un símbol de la multirracialitat i mai han
tingut problemes d'inmigració. (NOSALTRES TAMBÉ SOM INMIGRANTS, JIJIJIJIJI)

2. Els Reis Mags son fashion total, la seua elegància en el vestir no ha
passat de moda en dos mil·lenis.

3. Si no existissen els Reis Mags, les vacances s'acabarien el 2 de gener.

4. Els Reis son ecològics, utilitzen vehicles de tracció animal
que amb el seu fem contribueixen a fertilitzar la mare pàtria(res de
trineus volant ni gilipollades que no existeixen...)

5. Els Reis Mags generen un munt de llocs de treball entre
patges, carters reials i multitud de gent que va a la cabalcada.

6. De Pare Noel ho pot fer tothom, però per fer de Reis Mags es necessiten almenys tres.

7. Els Reis fomenten la industria del calçat i ensenyen als nens que les botes s'han de netejar al menys un cop l'any. Per contra, lo "gordito" exigeix deixar un mitjó, peça de roba sensible a ésser un "niu de merda" (amb perdó) a banda de continus "tomàquets"
acomodo de la mugre, cuando no de indecorosos 'tomates'.

8. Els Reis planifiquen amb il·lusió i esforç el seu treball i es retiren
discretament quan acaben la funció.

9. Santa Claus viu al Pol Nort i per això és un amargat, els Reis Mags son d'Orient, bressol de la civilització y d'elegància no decadent.

10. Los Reis Mags van tenir un paper destacat per Nadal, Santa Claus és
un trepa que tracta d'aprofitar-se del negoci i que no va participar en res en
els aconteixements del Nadal.

11. Els Reis Mags són dels pocs usuaris que mantenen en peu la mineria del carbó a Astúries. No ho han canviat per gas natural ni per bombetes horteres.

12. Els Reis Mags ho saben tot! Santa Claus no sap fer res més que agitar una campaneta.

13.Els Reis Mags son agraits, sempre es menjen les xuxes que se'ls hi deixa.

14.Sense els Reis no s'hagués inventat el Tortell de Reis.

15.Finalment, Santa Claus es passa la vida dient.. '¡Jo, jo, jo!'. Riure forçat i sense sentit.

Comencem la campanya en PRO DELS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS, QUE TORNIN A AFLORAR LES TRADICIONS AMB ARRAIGO CENTENARIO...

Tots els anys per aquestes dates sufrim una agresió globalitzada en forma
de tipus gordinflón, una manipulació de las ments dels nens del nostre país i
de la resta de l'univers.

"Este adefessio", amb el nul sentit de la elegancia en el vestir, amb aspecte de "dipsómano avejentado" i multirreincident en el "allanamiento
de morada" pel mètode de l'escala, és un invent de la multinacional de totes les muntinacionals,Coca-Cola.

Als anys 30, van agafar al Sant Nicolàs de la tradició Nòrdica, que
originalment es pasejava vestit de bisbe, de follet amb un aspecte "zarrapastroso" i el varem vestir amb colors corporatius (roig i blanc).

Des de llavors, generacions de tendres infants de mig món han estat matxacats per la publicitat, arribant fins el punt que pensen que "mamarracho" publicitari representa tot lo bo del èsser humà.

Ja ni ha prou!! reivindiquem la nostra identitat!
Fora Santa Claus i visca els Reis Mags!!

BONES FESTES A TOTHOM!!!

Per NADAL... i naltres també!

Ja som aquiiiii!!!


família, amics, nadales, 2mil7,escala, fred, pessebre, vespra, sopars, llums, St. Esteve, springflix, arbre, regals, tarragona, fi d'any, polvorons, compres, 2mil8, turrons, reis mags, any nou,flix, sopa de galets, aniversaris,nits, loteria, dinars familiars, regals, tió,...
com cada any tot es repeteix, però sempre amb molta il·lusió i amb ganes de tornar-ho a viure.



BoN NaDaL i PrOsPeR aNy NoU a tots els que ens visiteu!!

martes, 11 de diciembre de 2007

[[ ** MeM ** ]]

Avui toca fer els deures que aBi ens ha posat.

1. Quant temps portes com a blocaire?
Des de l'abril d'aquest any

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Pues Núria em va comentar que n'estava preparant un de l'Escala, vaig mirar que tal i també vaig decidir fer-ne un.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Lo Manicomi
Les Xikis a London
Pere Muñoz
LiaFlix
L'Escala, encara que no actualitzen, jo cada dia hi entro per si de cas!

i en seguim més però no diariament.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
doncs sí, però no pq vulguem, ens agradaria molt poder deixar comentaris als blocs sempre que ho trobem oportú, però com hem dit moltes vegades, aquests xinos no ens deixen, ara sembla que hem trobat un truquillo per fer-ho, però sol ens deixa de quan en quan.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Doncs tots els que mirem habitualment, si no fos així no els visitariem.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Amb tots, naltres ens apuntem amb qui sigui. Però no hi pot faltar l'Escala.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Amb cap, les nits de bogeria les passem junts.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
No, ens va arribar molt abans que tot això dels blocs.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Doncs sí, pq fem el que podem.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
A... Laia (liaflix)

a... Lurdes

a... Jordi Julià

miércoles, 5 de diciembre de 2007

Potser m'equivoco, però és la meva opinió i com molts la vull expressar.

Sembla ser que per fi es solucionaran tots el mals del C.P. Flix, i ara ja l’equip tornarà a pujar a la Divisió d’Honor perquè l’entrenador ja ha dimitit.
Malauradament estic a terres molt llunyanes i no veig els partits del primer equip del C.P. Flix, i per tant no puc opinar, però tots ens coneixem....
Voldria afegir per als que no són de Flix i tants comentaris feu de la nostra pista, que també conec moltíssimes pistes, i no crec que sigui la de Flix pitjor que moltes altres, n’he patit moltes. Si el que voleu des de la graderia és que no es cridi ni s'animi, doncs, amb tots el meus respectes i educació, millor mireu partits de tennis o d'escacs, però crec que l'afecció del Flix no és pitjor que cap altra, i anima i encoratja el seu equip. Però bé, respecto les vostres opinions i vull adreçar-me més aviat a la gent de Flix tan crítica i tan perfecta.
Segurament a l’entrenador se li ha escapat l’equip de les mans. Està clar que a tots aquells de Flix que parleu als blocs o fòrums condemnant l’entrenador dels mals del Flix, sota l’anonimat, “of course”, mai se us escaparia un vestidor; no pas per la vostra habilitat de dirigir sinó perquè potser mai us heu oferit a res, ni a dirigir, ni a entrenar, ni a ser delegat, ni res de res, simplement a criticar, però flixancos anònims, fins i tot amb això teniu poca classe.
Ja no només pel nexe familiar que m’hi uneix (que per suposat és molt fort i m'ha fet parlar per fi en un bloc, en el meu)sinó també en honor a la veritat, m’agradaria fer una mica de justícia envers l’ex-entrenador del C.P. Flix.
Quan fa vora 3 anys, ningú volia saber-ne res de l’equip, ningú a Flix, ningú repetixo, ell va ser l’únic amb un parell de collons de fer-se càrrec de l’equip, tot i molts problemes familiars que teníem. I afegir que fa molts anys que és entrenador, i ha aconseguit moltes fites i anar pel món amb equips nets i admirats pel seu joc, però clar ara són durs i els expulsen, ¿és només culpa seva o estem en un sistema social on aquestes coses són cada cop més comunes? Si us plau, si sou pares els que tan critiqueu feu una reflexió i no mireu la palla a l’ull del veí sense veure la viga al vostre.
Espero que amb la dimissió de l’entrenador es solucionin tots els problemes, perquè jo estimo el C.P. Flix. Malauradament no crec que sigui així, però el que si m’alegra és que per fi Lluís podrà estar més tranquil i viure feliç sense haver de patir, no dormir, viatjar sovint, aguantar molts maleducats, molts pares desontents, etc...
D’altra banda desitjar-li molta sort al nou entrenador, no dubto que està molt capacitat per fer-ho, sincerament ho dic. Tot i així, necessitarà sort perquè hi ha coses que no les pot arreglar un entrenador.

Ànims Lluís.

lunes, 3 de diciembre de 2007

La CaRLa



Els nostres amics Carles i Susana han estat pares d'una nena molt bonica, la Carla. Va nèixer aquí Shanghai el passat dijous 29 a les 19.20 hores.

Vam poder viure el moment del seu naixement i va ser tot una experiència plena de emocions de tot tipus que mai oblidarem.

Enhorabona parella per aquesta nena tan maca que heu tingut, i també l'enhorabona a la Carla per tenir uns pares com aquests.
Ara toca disfrutar-la que la vida passa molt depressa.

Parella, gràcies per deixar-nos compartir cadascun dels vostres moments visquts a Shanghai.

Molts petons dels vostres amics de Flix.

martes, 20 de noviembre de 2007

Dinar EsPaNYoLeS


Un cop al mes s'organitza un dinar de dones espanyoles que vivim a Shanghai, aquest mes de novembre ens va tocar a nosaltres, la Carme, la Susana i jo.

La finalitat d'aquests encontres és per conèixer altres persones i poder compartir les teves experiències.

Vam preparar el dinar a un restaurant Turc "Anadolu", vam decidir aquest lloc pq ens agrada molt i la veritat és que vam quedar molt bé amb el lloc, ja que tothom ens va felicitar i ens van confesar que venien amb una mica de por pq no coneixien el restaurant.

Als pocs dies d'arribar a Shanghai em van portar a sopar en aquest restaurant, i la veritat és que no em va agradar gens, unes salses molt rares, tot picava... i vaig dir que jo no hi tornaria més, al cap d'uns quants mesos els amics van proposar anar-hi un altre cop i jo m'hi vaig negar, però al final em van convencer... vam demanar uns plats diferents i sense picant, i el resultat.. deliciós! A partir d'aquell moment.. és un dels favorits per a mi.

La llista d'e-mails és d'unes 100 dones espanyoles, però que jo recordi mai hi hagut una xifra tan alta en els dinars. És difícil que tothom pugui assistir-hi ja que posar-se d'acord seria complicat degut a la diversitat d'actes que pots fer i tenir en aquesta ciutat, al "nostre" dinar vam ser 14, encara que el normal és unes 25 dones. Nosaltres estem molt contentes pq el grup era reduït i vam poder xerrar totes amb totes, cosa que normalment això és bastant complicat.


Aquestes som nosaltres, la Susana, la Carme i la petita Júlia, i jo. Les organitzadores del dinaret.
Aquest és l'últim dinar d'espanyoles amb la Susana vivint a Shanghai, ens fa molta peneta!

miércoles, 14 de noviembre de 2007

TENNIS MASTERS CUP Shanghai 2007


Ahir dimarts 13 vaig anar a veure el tenis, NADAL Vs FERRER, aquest esport m'agrada més jugar (que no ho faig mai), que veure com juguen, però una oportunitat així no la podia deixar perdre, i no ho vaig fer. I la veritat que va ser molt emocionant, com diu la meva amiga Carme.. "Això de veure en directe els aconteixements dóna una emoció especial".

Ara llegiu amb atenció... Vaig comprar l'entrada A+ que val 560RMB (56€) a la reventa per 120RMB (12€), un xollo.
Dins de l'estadi ja m'estaven esperant uns amics, Javi i Mar, em van comentar que havia d'entrar per la porta 8 i baixar unes escales, jo totes les escales que trobava pujaven, com no trobava les escales que baixaven vaig decidir entrar per on em va semblar, i mira quina casualitat que em vaig posar dins d'un palco sense que ningú em demanés cap acreditació, quan vaig veure on estava... flipava!! corrents vaig trucar als meus amics i llogicament no era on ells estaven, vaig sortir per trobar-los i ja en segons ens vam veure i vam decidir tornar a provar sort al palco on havia entrat, i sí! ho vam tornar aconseguir!!
L'anecdota va ser que a mi no em van tornar a demanar res, però a ells sí, i el Javi que anava radere meu, els hi va dir que anàven amb mi, com si jo fos algú!!
Res, que ens vam colar amb tot el morro al palco i vam seure, vam riure molt, vam estar veient el partit com a reis, bebent de gratis i disfrutant sentats a un box i tot per 12 euros!!


Com tots ja sabeu Ferrer va guanyar a Nadal. Un partit de més de 2h 30 minuts, i pel que he llegit un dels millors partits del que va de torneig, m'ho crec pq jo vaig sortir meravellada de l'espectacular partit, repeteixo que no en tinc ni idea, però el sistema de joc d'un i de l'altre era diferent i potser per això a mi em va impactar tant. Veure a Ferrer arriesgant.., els dos demostraven un "aguante" físic total, potser més Ferrer, veure això em feia posar la pell de gallina.
No sé, vaig veure a un Ferrer arriesgat, que es mereixia el trionf tal i com ho va consenguir.

El dijous, és la última jornada del Grup Or, Nadal s'enfrontarà a Djokovic y Ferrer a Richard Gasquet. Si els dos guanyen els partits, estarán en les semifinals del dissabte, a veure si podem aconseguir-ho!!! pq naltres intentarem tornar a estar allí! en palco o sense.




La Imatge del partit...
...La senyora fent "ganxillo", dona previsora davant l'aburriment.

martes, 13 de noviembre de 2007

Una feina per dos dies

Qui m'havia de dir a mi, que a la meva edat encara podria treballar d'hostessa...

Una amiga -Alícia- em va trucar per si estava interessada en treballar durant dos dies, es tractava de fer d'hostessa per la SEEI (Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales, jo mai havia treballat en aquest món, però vaig pensar que ja que havien pensat amb mi, doncs pq no viure aquesta experiència.

Els dies 12 i 13 de novembre Espanya ha formalitzat amb Xina la seva presència a Expo Shanghai 2010 i ha fet la presentació del seu pavelló.
Personalitats Espanyoles i Xines vam commemorar l'acte, entre ells estava l'Embaixador Espanyol de la Xina, el Cònsul Espanyol de Shanghai, el President de la SEEI i el Comissari General de la secció per l'Expo Shanghai 2010.

Espanya és el quart país que formalitza la seva participació a l'Expo Shanghai després d'haver-ho fet Ucraína, Luxemburg i Suíssa.

El primer dia es tractava de fer acte de presència davant d'aquestes autoritats, després el tall de la cinta, rollo tisoretes... bandeja...
I el segon dia era la firma del contracte i roda de premsa, micro cap aquí... micro cap allà... Molt divertit per ser que no em didico en aquest món.

Us deixo una foto amb la meva amiga Alícia i companya per dos dies, i una de la mini maqueta del pavelló que es construirà.

********************************************

Parteix d'un icona espanyol; el cistell de mimbre. El projecte guanyador reflexa el clima del nostre país i pretén jugar amb la potencialitat de la tècnica de mimbre, amb grans patis formant cistells, fugint del concepte gradicional d'una caixa contenidora.
Es tracta d'una proposta contemporànea, innovadora i atractiva, enriquida amb el plantejament de l'us de materials naturals ecològicament sostenibles.

*** TaTiN ***

Hem tingut la visita de Tatin, va venir per feina i després va aprofitar per quedar-se i fer una mica de turisme per Xina. Els dies que estava per Shanghai es va quedar a casa.

Ens ha fet molta il·lusió la seva companyia, però clar, tot lo bo s'acaba, i avui ja ha marxat cap a Barcelona

L'anecdota... vam poder veure junts el capítol de Porca Misèria on sortia ell, i la veritat.. va ser tot una "aventura" veure-li les cares en aquell moment.



jueves, 8 de noviembre de 2007

... més Tonyo ... més selecció !!


Jugadors del Flix i l'Amposta, a el preeuropeu de futsal
Notícia publicada a :Ribera On Line

La federació comunica que el proper dimecres dia 14 de Novembre la selecció catalana de futbol sala marxarà cap a POLÒNIA on disputarà una fase classificatoria pel PRE-EUROPEU, de cara el campionat d'Europa que es jugarà a Bèlgica el Març del 2008.
La delegació catalana encapçalada pel vice-president Carles Astorges i el seleccionador Joan Antoni Fernandez i estaran un total de 5 dies.

El grup que a tocat el catalans en aquesta fase son : POLÒNIA, STA. HELENA i BIELORÚSSIA.

Els jugadors convocats son:

CFS RIPOLL (Girona):
RAMON MORET
JOAN GODALLOL
ISI VARGAS
MANEL MAS

CFS LA GARRIGA (Barcelona)
DANIEL ASENSIO
FRANCESC X. FERNANDEZ

SYNAUDY MASQUEFA (Barcelona)
JORDI TORRA
RAFAEL GARCIA

FS JE FLIX V50 (Tarragona)
JOSEP ANTONI MORENO -Tonyo-


AEFS M. AMPOSTA (Tarragona)
OSCAR HERMANO
ISRAEL REMESAL

CFS CAFETERIA RÚSTIC (Tarragona)
JOSÉ MARTINEZ

COS TÈCNIC
CARLOS ASTORGAS
EMILIO LOPEZ
JUAN ANTONIO FERNANDEZ


MOLTA SORT!!

domingo, 4 de noviembre de 2007

Lluís i Fernanda



A totes les històries els hi arriba el seu dia, i ara sembla que ja ens toca "l'adéu" o millor "fins aviat".

La Fer i el Lluís son una parella encantadora que vam conèixer als pocs dies d'arribar a Shanghai.
La primera impressió va ser molt bona, i la veritat que no ens vam equivocar. A poc a poc ens vam anar coneixent més i fins a dia d'avui.

Hem passat moments molt bons i divertits, i ens agradaria continuar tenint-los amb ells en aquesta ciutat, però el destí ha decidit que ens separem, marxen cap a Brasil a continuar amb la seva vida professional.

Per un costat ens alegrem pq la Fernanda és Brasilenya i podrà estar amb la seva família... pq professionalment també és molt positiu aquest canvi, però per l'altre... estem molt tristos!!

El Lluís va marxar ahir i aquest cap de setmana ha estat de despedida, hem volgut aprofitar les màximes hores amb ells pq a partir d'ara ens haurem de veure els nadals a Catalunya.


Lluís i Fer, que continueu tenint sort en aquesta vida pq us ho mereixeu. Recordeu que a Shanghai, a Flix, a Tarragona o on sigui, hi teniu uns amics i una casa.

Molts petons i fins aviat.





Lúltim sopar amb el Lluís a Shanghai, diumenge vam sopar tots a casa.

jueves, 1 de noviembre de 2007

Black Café


Fa uns mesos vaig tenir una experiència única i difícil d'explicar. Però us ho explicaré, almenys ho intentaré.

Vam anar a sopar a un restaurant diferent, molt diferent. Es tracta d'un restaurant on et poses a la pell d'un cec, estàs a les fosques, completament a fosques, no hi entra un raig de llum. Els cambrers son cecs i tu tens la mateixa sensació.

Llògicament, els plats els has d'escollir abans d'entrar al menjador. A la carta hi ha un menú sorpresa i la veritat que en un restaurant d'aquestes característiques, aquest és el més adequat, però us he de dir que jo, no el vaig escollir.
Un cop triat el menú, et fan deixar el mòbil i objectes de valor en una taquilla, rentar les mans i després et poses la una cua per entrar amb grup. Nosaltres anàvem tres, el Carles, la Susana i jo. I abans d'entrar ens van explicar el que ens esperava dins ...quin yuyu...

Un dels cambrers es posa al capdavant i tu has de posar la mà al damunt de "l'hombro" del qui tens davant, jo anava la última.
Imagina't... entrar a les fosques en un lloc que desconeixes i que sol fas que apartar cortines i més cortines, aquest moment es fa etern. Un cop vam arribar a la taula, el cambrer ens va portar un a un a la nostra cadira, doncs aquell moment mentre esperes que et vingui a buscar, va ser el pitjor, em va agafar un mal rollo... una sensació de mareig i vèrtig per no saber on estava, que hi havia pel voltant, uuuff... sort que en segons em van fer seure i la cosa va canviar.

Un cop asseguts t'ensenyaven on tenies els cuberts, got,... ells t'ajudaven amb les mans. Un cop ens van començar a servir, allò ja va ser una bojeria, un fart de riure i de cridar, pq el curiós de tot, és que al no veure-hi, parlaves en veu alta, aquell menjador és una casa de sords, tothom crida per parlar!
I ja no cal que us expliqui com continúa la comilona pq el menjar estava boníiiiissim, i això que la sensació de ceguera és al·lucinant.

Al cap d'unes setmanes vam voler repetir l'experiènci, aquest cop amb Ramon, la Ingrid i més amics, ens vam juntar unes dotze persones i res a veure amb la primera vegada, massa gent, massa crits, tots volien dir la seva, normal, però va ser un descontrol.

Si mai teniu l'oportunitat de poder experientar aquest tipus de restaurants, us aconsello ser un grup reduït, us ho passareu molt millor.


**** eyes not required ****

martes, 23 de octubre de 2007

CuRioSiTaTs



Potser que actualitzi, no?? això d'estar tants dies per Catalunya fa que no tinguem massa temps per estar davant del pc, encara que els meus pares pensin el contrari :)

Tenim diverses entrades a mitges i si no ens hi posem, no les publicarem mai, així que... "manos a la obra!"

Observeu aquestes imatges, son xinades que de vegades no es poden deixar escapar, lo problema és que no sempre portes la càmara apunt.

La primera foto del collage és un wc públic, curiós... no te porta, pels homes cap problema ja que ho fan d'esquena, però i les dones??

El primer que a mi, la Sònia, em va cridar l'atenció quan vaig arribar a Shanghai, era la manera d'estendre que tenen, una canya de bambú o un pal ben rovellat penjat de la finestra..., o al mig de la vorera amb penjadors. De vegades, lliguen una corda d'arbre a arbre i allí hi posen les calces, "gallumbos" i sostenidors penjats, com si fos tan normal, aquí ho és!

Mira que naltres passem del ruc i del toro aquest, però trobar pels carrers de la ciutat, un cotxe amb el ruc català ens va fer molt il·lusió.

No ens pregunteu el perquè, però la primeva vegada que vam anar al Friday's i vam veure als cambrers "vestits del Flix", ens va venir Albert Mani al cap.

L'última foto és una noia a ple mes d'agost amb "calentadors" als peus!! No sé si sabeu que a l'estiu aquí fa més calor que a Flix, i amb un 85% d'humitat, "casi res".

* * * * * * * *

Aquesta primavera quan miràvem de canviar-nos de casa, vam veure de tot i més, i lo més heavy va ser els interruptors aquests, TOTAL!!



Enmig de l'elegància i el modernisme d'aquesta ciutat, també hi ha molta pobresa, amb Sònia i Xavi vam entrar a una casa típica xinesa, jo ja feia uns mesos hi havia estat i com era fosc no vaig poder fer fotos, però aquest cop no vaig perdre l'portunitat.



sábado, 29 de septiembre de 2007

Disco AtiCa - Shanghai





JAJAJAJAAA...!!!

Miran per internet hem trobat aquestes fotos d'una de les nits que vam sortir de marxa per Shanghai amb Sonia i Xavi.

La sorpresa ha estat aquesta, fotos nostres a una de les discos més importants de la ciutat, a... AtiCa!!

jueves, 13 de septiembre de 2007

FeLiCiTaTs !!!!!


Són aquests els moments en els quals, tot i estar molt bé a la Xina, un sent una mica de nostàlgia i enyorança. Els moments quan els teus tenen dates importants que celebrar i en els que t’agradaria estar amb ells, però la vida porta aquestes coses i no s’hi pot fer res més, i així creiem que el millor homenatge que podem fer és divulgar-ho al lloc on menys fronteres hi ha, la xarxa.
Per tant, i en un dia tan especial, volem Fina que sàpiguis que des de la Xina t’envien les millors felicitacions de tot cor i amb una certa enyorança de no poder celebrar-ho amb tu.

Moltes felicitats Fineta, perquè avui i tot el món ho sàpigui Fineta fa 50 anys, i desitjant que en pugui fer 50 més i que es mantingui igual de bé i tingui cura del seus cunyats xinesos com ho està fent.

Un petonàs i felicitats de tot corrrrrrrr.

SoNiA i XaVi

Avui 13 de setembre han marxat els okupes que teniem a casa, Xavi i Sonia, ens ha fet molta peneta però és que tot lo bo s'acaba... Ens ho hem passat genial, ja des de Paris les coses van començar a sortir de perles. Us explico:

En el moment de fer l'embarc ens informem que ens havien fet un upgrate als quatre a bussines, no ens ho podiem creure!!! als quatreeeee!!! ens vam alegrar tant que la gent que teniem pel voltant ens mirava amb una cara... però imagineu les nostres cares pq ni se'ns havia passat pel cap pensar amb poder viatjar els quatre junts amb bussines!! Ja no cal que us expliqui com va anar el viatge.. vam dormir tot el vol i més que ens hi haguessin deixat, les 11 hores van passar "volant".

La veritat és que hem estat superbé, hem rigut, hem cantat, hem plorat (de riure), hem caminat molt, hem ballat, hem fet cabrejar a Ramon, incordiat a Xavi, hem fet centenars de fotos, però lo millor de tot és que ens ho hem passat de conya.

Ara ja torna tot a la normalitat per a naltres aquí Shanghai, encara que la setmana que ve sóc jo (Sònia) qui agafo l'avió per tornar a Catalunya, ja veieu... semblarà que no hagués marxat de quan vaig venir al juliol, però sí, hem estat 13 dies molt ben acompanyats.

Xavi i Sonia, gràcies per voler compartir la nostra experiència amb els xinos, hem estat molt bé amb vosaltres, i sabeu que teniu les portes obertes per venir les vegades que vulgueu. Ara us deixo unes quantes fotos pel record.




Jajajajajaaa....




Aniversari de Sonia Corbella







De festa a l'Atica



Sonia's damunt de la barra del Zapata's